miércoles, 3 de diciembre de 2008

Els cants de la Ilíada (només els títols)

Cant I: La pest i la cólera
Cant II: El somni d'Agamenón i Beocia
Cant III: Els juraments i Helena en la muralla
Cant IV: Violació dels juraments i revista de la tropa
Cant V: Gesta de Diomedes
Cant VI: Héctor i Andròmaca
Cant VII: Combat singular entre Héctor i Ajax
Cant VIII: Batalla interrompuda
Cant IX: Embaixada a Aquiles
Cant X: Gesta de Dolón
Cant XI: Gesta de Agamenón
Cant XII: Combat en la muralla
Cant XIII: Batalla junt a les naus
Cant XIV: Engany de Zeus
Cant XV: Nova ofensiva des de les naus
Cant XVI: Gesta de Patroclo
Cant XVII:Gesta de Menelao
Cant XVIII: Fabricació d'armes
Cant XIX: Aquiles entra en ira
Cant XX: Combat dels déus
Cant XXI: Batalla junt al riu
Cant XXII: Mort d'Héctor
Cant XXIII: Jocs en honor de Patroclo
Cant XXIV: Rescat d'Héctor

La Ilíada


La Ilíada es una epopeia grega i el poema més antic escrit de la literatura occidental. Està tradicionalment atribuida a Homero. Composta en hexàmetres dactílics, consta de 15.691 versos (dividits pels editors, ja en la antiguitat, en 24 cants o rapsodies) i la seua trama radica en la còlera d'Aquiles. Narra els fets ocurrits durant 51 díes en el décim i últim any de la guerra de Troia. El títul de l'obra deriva del nom grec de Troia, Ιlión.
Tant la Ilíada com la Odisea foren considerades pels grecs de la época clàssica, i per les generaciones posteriors com les composicions més importants en la literatura de la Antiga Grècia, i van ser utilitzades com fundaments de la pedagogía grega. Ambes formen part d'una sèrie més amplia de poemes épics de diferents autors i extensions, denominat cicle troià; tantmateix, dels altres poemes, únicament han sobreviscut fragments.

martes, 2 de diciembre de 2008

Biografía d'Homero


Les més antigues noticies sobre Homero sitúen el seu nacixement en Quíos, encara que ja desde l'Antigüetat foren siet les ciutats que es disputaren ser la seua patria: Colofón, Cumas, Pilos Ítaca, Argos, Atenes, Esmirna i la ja mencionada Quíos. Per a Simónides de Amorgos i Píndaro, només les dues últimes podíen reclamar el honor de ser sa cuna.
Encara que son varies les vides d'Homero que han arribat fins nosaltres, el seu contingut, incluida la famosa ceguera del poeta, es llegendari i novelesc. La més antiga, atribuida sense fundament a Herodoto, data del segle V a.C. En ella, Homero es presentat com el fill d'una orfe seduida, de nom Creteidas, que li donà a llum en Esmirna. Conegut com Melesígenes, prompte destacà per les sues qualitats artístiques, iniciant una vida bohemia. Una malaltia el va deixar cec, i des d'aleshores pasà a anomenra-se Homero. La mort, sempre según Herodoto, sorprendí a Homero en Íos, en el curs d'un viatge a Atenes.
No he trobat més... Sobre ell...

lunes, 1 de diciembre de 2008

Homero


Homero es el nom donat al poeta al que tradicionalment se li atribuix la autoría de les principals poesíes épiques gregues — la Ilíada i l'Odisea —. Desde el Període Hel.lenístic, s'ha cuestionat si el autor de ambdues obres va ser la mateixa persona; però, anteriormente no només no existíen aquestes dudes sino que la Ilíada i l'Odisea eren considerades relats històrics reals.
No tinc més temps, un altre dia seguiré publicant sobre aquesta persona i les seves obres...








El Partenó


El Partenó es el temple grec situat en la Acrópolis d'Atenes, dedicat a Atenea, deesa protectora de la ciutat d'Atenes. Es el monument més important de la civilització grega antiga i està considerat com una de las més belles obres arquitectòniques de la humanitat.
El Partenó es un de ls principals temples dórics que es conserven. Les seues dimensiones són: 69,5 metres de llarg, 31 d'ample i 10,93 d'altura.
El Partenó sustituí a un temple anterior en el mateix lloc, conegut com el Pre-Partenó o Hecatompedó, construit abans de les Guerres Mèdiques, y destruit pels perses.

La construcció del monument, realitzada, casi exclusivament en màrmol blanc del mont Pentélico, fou iniciada per Pericles y es desarrollà entre els anys 447 y 432 a.C. Els arquitectes encarregats de l'obra foren Ictino i Calícrates, i van estar, en la majoría dels casos, baix les ordens del famos escultor atenenc Fidias, autor de la decoració escultórica i de la gran estatua criselefantina de Atenea Partenos que estaba situada com a peça central del temple.